Atenes, la polis democràtica

1. La progressiva creació del sistema democràtic: Soló, Clístenes i Pericles

Atenes va ser un estat marítim. La seva història es troba dominada per dos grans fets: la fundació d’un imperi marítim i l’organització de la democràcia.

Els atenesos van ser els primers que van oferir  un sistema polític basat en el vot i en què es governaven per sí mateixos.

Al començament (fins al s. VIII a.C.), Atenes va tenir un règim patriarcal, agrupant-se en les famílies en tribus o “demos” i imposant-se una d’elles; això va crear l’autoritat reial: la monarquia (el primer rei fou Teseu).

Posteriorment (al s. VII, època arcaica), els propietaris de la terra van crear una aristocràcia i van enderrocar l’autoritat reial; es van escollir uns magistrats anualment, anomenats “Arconts” (eren 9), que eren els seus governants.

Com que el govern dels arconts va resultar molt dur el poble era convertit a esclau, es produïen contínues sublevacions. Per tal  d’evitar una guerra civil, els nobles i el poble van acordar confiar a Soló (594 a.C.) una nova organització política. Va abolir l’esclavitud per deutes,  va repartir terres, i sobretot, va dotar Atenes d’una constitució: va assentar les bases d’un nou sistema de govern, el democràtic. Malgrat els esforços, el problema no es va poder solucionar, i és el moment en el qual la TIRANIA va esdevinir el nou sistema de la polis grega. Pot ser el tirà més conegut és PISÍSTRAT (560 a.C).

En època clàssica, s’encarrega a Clístenes (any 508 a.C) que redacti una tercera constitució per posar fi a les terribles lluites internes. Va crear 10 tribus noves, que van substituir les quatre antigues. El principi en què es va basar Clístenes va ser: “qualsevol home lliure que estigui domiciliat en una localitat àtica serà ciutadà atenès”. Amb això, van accedir a la ciutadania milers de camperols com a homes lliures d’altres ciutats gregues.

Pel que fa a la nova organització del poder, va crear un consell de cinc-cents membres, cinquanta per tribu, que exercia control sobre les magistrats i l’assemblea i tenia un important paper judicial.

Una altre introducció el nou sistema de govern va ser l’”ostracisme”: quan un ciutadà amenaçava amb arribar a ser massa poderós o pertorbava l’ordre social, l’assemblea podia decidir que fos desterrat d’Atenes.

Aquest sistema “democràtic” , atès que va ser el primer en la hostòria clàssica, va acabar de ser perfeccionat per Pèricles (anys 445-429 a.C.). Durant aquesta època és probablement quan les institucions democràtiques prenen la seva forma definitiva: es fixen les atribucions dels estrategs, s’elaboren els procediments de les reunions de la bulé i l’ekklesía i s’organitzen els cossos de magistrats especialitzats.

Posteriorment, la guerra del Peloponès, la crisi econòmica del s. IV i l’arribada al poder de Filip de Macedònia donaran pas a les monarquies hel·lenístiques i serà la fi de la democràcia atenesa.

2. Les institucions polítiques del sistema democràtic

2.1. L’Ekklesía  (Assemblea)

Institució política més important. Era l’òrgan polític per excel·lència on s’expressava la sobirania popular. Era el lloc on hi anaven tots els ciutadans que gaudien de la plenitud de drets (homes de més de 18 anys, nascuts a Atenes i de pares atenesos). Malgrat tot a la pràctica les sessions de les assemblees eren seguides per un nombre molt menor (aproximadament 5.000 o 6.000 ciutadants). Aquest fet es produeix perquè l’assitència estava condicionada per l’interès dels temes que es tractarien , la distància que, en el cas de molts camperols, havia de recórrer des d’in vivia o la disponibilitat de perdre una jornada de treball

L’Assemblea es reunia cada 10 dies, i el lloc habitual de les reunions era primer a l‘àgora, després a la Pnix (turó situat enfront de l’Acròpolis) i finalment al teatre de Dionís.

Els temes tractarts estaven relacionats amb l’establiment de lleis, qüestions bèl·liques, tractats i els impostos que s’havien de fixar als aliats i als vençuts. També es decidia sobre l’elecció d’alts funcionaris i l’ostracisme d’algun polític considerat perillós.

2.2. La Bulé (El Consell)

Institució de caràcter moderador dins la democràcia atenesa, que feia de contrapès a l’assemblea. Se solia reunir al buleuteri, situat a l’àgora, però,  es podia constituir en qualsevol altre lloc. Les sessions del consell eren presidides pels prítanis, els cinquanta buleutes de cada tribu. En un primer moment  constava de 400 membres però Clístenes va augmentar el seu nombre a 500. Per poder accedir a aquest càrrec, qualsevol ciutadà més gran de trenta anys s’hi podia presentar, però només podia ser nomenat dues vegades a la seva vida.

Per tant, la BULÉ  era qui administrava la polis, directament o a través de comissions designades per tractar afers específics, tot exercint control sobre els magistrats, l’organització militar i les finances. Al segle IVa.C. va perdre part de les seves competències a favor de l’assemblea.

3. Les magistratures

3.1. Els arconts (archóntes)

És la magistratura més important. Els principals magistrats eren nou, més un secretari (grammateus). Les funcions principals que tenien eren judicials i religioses. Però, els magistrats més prestigiosos eren l’arcont rei (basileús), que presidia tota la vida religiosa, el polemarc, president del Pal·ladi o tribunal dels estrangers, i l’arcont epònim, que donava nom a l’any. Els altres sis eren els tesmotetes, encarregats d’examinar les lleis i evitar les contradiccions.

3.2.Els estrategs (strategoí)

Els funcionaris més importants eren els 10 estrategs, un per cada tribu, elegits a l’Assemblea. Podien ser reelegits cada any, i era un càrrec gratuït.

Aquests dirigien les operacions militars i s’encarregaven de tot allò relacionat amb l’administració militar i naval. A més tambés actuaven com a caps de l’exèrcit, dirigien la policia atenesa i, en general, els assumptes de defensa.

Sobrepassa sovint les seves atribucions teòriques de comandància de l’exèrcit com Pèricles, Nícias i Alcibíades. En canvi, al segle IV a.C. els estrategs retornen a les seves funcions exclusivament militars.

4. Els tibunals

4.1. L’Areòpag

Era el més antic dels tribunals. Celebrava les sessions al turó d’Ares.  Estava format pels exarconts, cosa que li conferia un gran prestigi i feia que molts atenesos el veiessin com a guardià de la constitució.

4.2. L’Heliea

Tribunal popular, constituït per sis mil dikastaí o jutges triats per sorteig anualment entre els atenesos més grans de trenta anys. Per a cada sessió se sortejaven els jutges necessaris i es distribuïen igualment per sorteig entre els diversos tribunals. Al moment de lliurar el seu veredicte els jutges eren retribuïts amb un jornal.