“Eros i Psique” d’Antonio Canova

FITXA TÈCNICA

Títol: Eros i Psique

Autor: Antonio Canova

Cronologia: 1787 – 1793

Tipologia: Escultura exempta

Material: Marbre

Mides: 1,55 x 1,68

Estil: Neoclassicista

Tema: Mitològic

Localització: Musée du Louvre (París)

Antonio Canova va ser l’escultor que va tenir més èxit al Neoclassicisme. La seva carrera va començar com a picapedrer. Va obtenir un encàrrec molt important del papa Climent XIV, i això va fer que hagués d’organitzar un gran taller, des d’on va treballar per als personatges més notables de l’època.

Totes les seves obres van ser fruit d’una llarga elaboració. Durant l’època romàntica totes elles van ser menystingudes perquè es consideraven fredes i estàtiques.

En aquesta escultura es representa l’ideal de bellesa masculí i femení de l’època. Els dos cossos tracen una arpa on al centre es troben els llavis dels dos amants. Aquest instant d’abans de fer-se un petó, Canova l’enquadra en un cercle format pels braços de Psique que abraça a Eros.

L’escultor aconsegueix una obra plena de tendresa, no tan sols en el significat de l’obra sinó també pel tractament del material (marbre). Gràcies a això s’aconsegueix una intensa sensació de realisme anatòmic.

L’escultura explica el final de la historia mitològica L’ase d’or: Eros, déu de l’amor, es va enamorar de Psique, filla d’un rei d’Àsia, i, per seduir-la, Eros va construir un palau on es trobaven cada nit sense que Psique arribés a saber qui era el seu amant. Un dia, Psique estava encuriosida i va acostar una llàntia al rostre del seu amant mentre dormia. Però una gota d’oli va caure sobre Eros, que va despertar-se i va fugir. Psique, desolada, va recórrer a un Oracle de Venus que va imposar-li tres condicions a canvi de recuperar el seu amor. Psique al complir l’última condició, va ser castigada amb un son profund del qual no despertaria fins que Eros la besés.