Plató va intentar dissenyar un model de societat perfecta, en el qual el govern de l’Estat era confiat als més savis. Creia que una societat ben ordenada és aquella en la qual regna la justícia i on els governants pensen en el bé comú.
El model polític ideal dissenyat per Plató atorga a cada persona un lloc i funció diferent en la societat segons el tipus d’ànima que té.
El model polític de Plató s’anomena utopia ja que descriu com hauria d’organitzar-se l’Estat perquè hi regnés la justícia. Per això sol dir-se que la proposta elaborada per Plató no és descriptiva, sinó més aviat normativa.
Tot i que la societat ideal proposada per Plató està mancada de llibertat, s’hi planteja per primera vegada l’equiparació entre homes i dones, que són considerats igualment capaços de governar si tenen una ànima racional.
Aristòtil parteix de la idea que l’ésser humà és social per naturalesa. Viure amb les altres persones forma part de la nostra condició humana, perquè els éssers humans no som autosuficients, sinó que necessitem integrar-nos en la societat per sobreviure.
Algunes formes d’organització social són justes, perquè estan orientades a aconseguir el bé comú de tots els ciutadans. Però, hi ha també formes polítiques injustes que només pretenen obtenir un bé particular per tal de beneficiar els qui tenen el poder. Segons Aristòtil, no existeix un sistema polític ideal. Qualsevol règim pot ser just si procura el bé comú.
Aristòtil afirmava que alguns éssers humans estan destinats per naturalesa a manar, mentre que uns altres han d’obeir també per naturalesa. Aquesta teoria li va servir per justificar l’esclavisme i el domini de l’home sobre la dona com a fets basats en la naturalesa humana.
"Només sé una cosa: que no sé res" deia el savi Sócrates 