La guerra del Peloponès (431 – 404 a.C) va ser un conflicte bèl.lic que va enforntar les dues potències gruegues més grans: Atenes i Esparta a finals del s.V a.C.
Antecedents
Des de la derrota dels perses (479 a.C) en les guerres mèdiques fins l’inici de la guerra del Peloponès, hi va haver un perìode de pau de 50 anys; era l’anomenada Pantecontècia, en la qual Atenes i Esparta tenien situacions internes i externes completament diferents.
D’una banda, Atenes estava crèixent i s’estava consolidanat cada cop més en una ciutat (πóλιç) sòlida i poderosa gràcies al sistema de govern que tenia, la democràcia, consolidada pel general Pericles. Durant els anys de màxim esplendor es va reconstruir l’Acròpolis atenesa, que havia quedat en ruïnes des de les guerres mèdiques. Aquesta reconstrucció només es va poder fer possible amb els diners que les ciutats de l’Àsia Menor, altres regnats i les illes jòniques donaven cada cert temps a la Lliga de Delos. Aquesta Lliga era una mena de fons per possibles atacs d’altres ciutats enemigues, com ara els perses. Com és evident, Atenes va ser l’administradora d’aquetsa Lliga per el seu desenvolupament com a ciutat i per ser la potència naval més gran que hi havia en aquella època. Malgrat tot, Atenes va abusar del seu poder com administradora i aquest va ser una de les causes principals que va provocar la guerra del Pel.loponès.
El sistema governamental d’Atenes constrastava completament amb am l’ologarquia amb que es regia Esparta. La segona potència més important de Grècia era Esparta. Aquesta va voler mantenir-se al marge de no fer més guerres més enllà de les seves fronteres i fer la seva política, però veia que la seva pau estva en perill per les revoltes que implicaven als esclaus (ilotes).
(https://webhistoriae.com/guerra-del-peloponeso/)
Causes de la guerra
Per tant, entrant de ple en les causes de la guerra i el seu desenvolupament s’ha de dir que la causa principal, segons explica l’historiador Tucídides, va ser la temor que Esparta tenia d’Atenes, pel ràpid crèixement i poder naval que tenia aquesta. També s’ha d’afegir l’abus excesiu que Atenes va fer del diners recollits en la Lliga de Delos.
Desenvolupament de la guerra
Tot d’una, la guerra va començar en un cinflicte sorgit a l’illa de Corcira (Corfú). Atenes, gràcies a la derrota dels perses, era superior en forces navals i disposava de més recursos humans i monetàris, comparant-la amb Esparta. Però aquesta última va anar guanyant més poder entre les altres ciutats i illes gregues que estaven encontra de l’Atenes de Pericles. Esparta va ser encara molt més forta amb l’ajuda dels perses, qui veuen una nova oportunitat per poder recuperar les ciutats de l’Àsia Menor perdudes durant les guerres médiques. Cal afegir-hi, la desvinculació de les colònies jòniques de la Lliga de Delos.
Segons els historiadors, es pot dividir la guerra en dues parts (o fases):
La primera part de la guerra (4321-421 a.C) es va desenvolupar a l’Àtica, amb un resultat favorable per Atenes. Aquesta fase va estar dirigida pel general i governador d’Atenes Perícles, fins que aquest morí, al 429 a.C,a causa de la peste que tenia la ciutat en decadència.
La segona i última fase de la guerra va estar marcada per una derrota contundent dels atenesos i la mort del seu general Cleó qui substituia a Perícles. Va ser el momet en el qual els atenesos es van veure obligats a pactar el Tractat de Nícias. En un primer moment, aquest període estava orientat per poder reforçar ambdues potències i aconseguir-ne més recolzament. Però malgrat els intents, aquesta pau nomès durà sis anys.ç
En el moment en que la guerra es va reprendre, es va estendre per tota l’Hèl·lade. L’escenari del conflite es va traslladar a Siracusa (l’actual Sicília), una illa proespartana. Però, les decisions del general atenès Alcibíades que tenia l’objectiu d’atacar Esparta en dos fronts van fer fracassar l’estratègia militar atenesa: la flota va quedar bloquejada en la badia de Siracussa i uns quinze mil homes atenesos van morir o es van convertir en esclaus i venuts. En aquest moment de fragilitat l’oligarquia va tornar a Atenes, amb la figura destacada de Teramenes.
Conseqüències
Els espartants van obligar Atenes a la rendició sense condicions. Tot i no voler-se rendir, els atenesos van haver d’enderrocar les muralles que els separaven i acceptar el control imposat per Esparta: l’oligarquia dels trenta tirans. D’aquesta manera es posà fi a l’esplendor atenesa que havia perdurat durant tot el s.V a.C.
Aquest video explica de manera detallada pero resumida la Guerra del Pel·loponès
"Només sé una cosa: que no sé res" deia el savi Sócrates 