La Victòria de Samotràcia

L’estàtua monumental Niké de Samotràcia va ser descoberta el 1863 al santuari de l’illa de Samotràcia pel cònsol francés Champoiseau, que va rebre permís del otomans per emportar-se-la a França.

Conmemora la victòria militar naval dels grecs de Rodes, ajudats de Pèrgam i Roma, contra el rei seleúcida Antíoc III l’any 190 aC. a Sire. Els rodis van regalar aquesta imatge al santuari de Samotràcia, a 500 kilòmetres al nord.

1. Fitxa tècnica

Autor: Pitòcrit de Rodes.

Cronologia: S II a.C.

Tipologia: Escultura exempta

Material: Marbre.

Mides: 2,45 m.

Estil: Grec hel·lenístic.

Tema: mitològic i commemoratiu.

Localització: Musée du Louvre (París)

2. Contex històric

La mort d’Alexandre Magne el 323 va donar pas a la divisió del seu imperi entre els macedònis, els ptolomeus i els seleúcides. Això va implicar l’apogeu de la cultura grega en les zones orientals. El desenvolupament de les ciutats,  l’intercanvi comercial, el mestissatge de cultures, el paper dominant de la llengua grega i la seva difusió, van modificar profundament l’Orient Pròxim, que després seria part de l’Imperi de Roma. L’art del període hel·lenístic, que es desenvolupa des del segle IV al II, és un període de transició entre l’esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de Roma, i es caracteritza per la complexitat compositiva, la grandiositat i l’efectisme, la tensió dramàtica, la sensualitat i bellesa, i l’habilitat tècnica

L’imperi Seleúcida va governar els vastos territoris de Babilònia i Síria, o sigui, des de  l’Egeu a l’Índia. Antíoc III, rei seleúcida entre 223 i 187 aC, va emprendre nombroses campanyes militars per ampliar els seus dominis. Roma, sota Luci Corneli Escipió, ja havia derrotat Felip V de Macedònia el 197 aC., quan Antíoc, aconsellat pel seu aliat d’Aníbal, va envair Grècia; Roma s’hi enfrontà, en l’anomenada guerra sirio-romana l’any 192 aC.

Després de destruir la flota de Rodes, els seléucides atacaren Pèrgam, però van ser derrotats pels romans en una batalla naval a la ciutat de Side al 190 aC. que va ser el preludi del final de la guerra. Derrotat a la batalla de Magnèsia, Antíoc es va rendir i es va retirar d’Àsia Menor. Pèrgam i Rodes es van veure molt beneficiades dels pactes: en concret Rodes va obtenir el protectorat de Cària i Lícia: la costa anomenada Perea Rodia, i les illes veïnes Kasos, Kàrpathos, Telos i Khalki.

Samotràcia és una illa de Tràcia al nord del mar l’Egeu, famosa pel seu santuari dedicat als deus Cabirs i als seus cultes mistèrics, que en l’epoca helénística es va engrandir convertint-se en el santuari nacional dels macedonis.

3. Descripció i temàtica

És una figura femenina alada dempeus. Li falten el cap i els braços. Porta un xitó (túnica de lli fina i transparent lligada sota el pit amb un cordó) i un himatió (capa per abrigar-se).

El dinamisme és la característica més important. Hi ha un contrapès compositiu format per les ales en tensió cap a enrere i la cama dreta avançada que remarca la intencionalitat de la figura d’anar cap a endavant. La tècnica dels draps molls aconsegueix reforçar la sensació de moviment amb efectes d’anar contra el vent i fa visible l’anatomia del cos, dotant al a figura d’una gran sensualitat. Aquest barroquisme és l’estil propi de l’escola de Rodes.

Representa el moment en que la deessa es posa a la proa d’un vaixell per guiar els soldats cap a la victòria.

Les seves mides monumentals indiquen que es tracta d’una obra commemorativa, segurament la batalla naval de Side de l’any 190 aC.

Niké o Victòria era la deessa de la justícia, personificada sovint en la imatge d’Atena. Solia ser representada amb unes ales que li permetien desplaçar-se a gran velocitat. Normalment es representava en una figureta petita a la mà d’una altra divinitat (com el Zeus d’Olímpia).

Des de 1928 en l’anvers de les medalles oímpiques es representa Niké. El 1964 es va convertir en marca de roba esportiva, amb el logotip d’una ala de la deesa.

 


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s