La Religió Grega​

A les èpoques clàssiques, com ho són ara Grècia i Roma, eren civilitzacions politeistes, és a dir, creien en l’existència de més d’un déu i en cada una de les antigues polis gregues tenien la seva pròpia divinitat protectora a la qual li feien culte amb ofrenes i rituals. Un clar exemple és la ciutat d’Atenes; aquesta va rebre el nom de la seva deessa protectora Atenea, qui després d’una lluita amb Posidó, déu del mar, va esdevenir la divinitat de la polis. Aquests déus tenien aspecte d’humans i, tot i ser immortals, menjaven, tenien vicis, passions, sentiments… com cada ésser mortal. Cadascun d’ells (com bé s’explicarà més endavant) representava aspectes de la vida quotidiana humana, és a dir, la mort, la llar, el matrimoni, la bellesa, la guerra, entre d’altres.

Tal com es pot veure en la imatge es mosta les divinitats més importants que vivien en el Mont Olimp, que es poden dividir en dues generacions. D’una banda, aquella formada pel déu suprem (Zeus) i els seus germans. La mitologia grega explica que perquè Zeus arribés a ser el déu suprem va haver de lluitar contra el seu pare, al qual un oracle li va vaticinar que un dels seus fills el faria fora del tron. Va ser per això que cada com que Cronos tenia un nou fill, aquest era menjat pel seu propi pare per poder evita el seu destronament. Rea, esposa de Cronos, cansada que el seu marit es menges els seus propis fills, envià a Zeus (l’últim nadó nascut) a l’illa de Creta on va créixer i anys més tard es va enfrontar en una dura batalla contra el seu pare, qui finalment, mitjançant una beguda, va vomitar tots els fills. Mentre que d’altra banda, la segona generació estava formada pels fills que Zeus i la seva dona i germana, Rea, van tenir. Tots i cada un d’ells tenen uns atributs i estan relacionats amb aspectes de la vida mortal.

(https://www.pinterest.es/pin/217017275773848121/?lp=true)

Atribts de cada un dels déus (els déus grecs els van adquirir l’Imperi Romà després de la colonització de Grècia en la seva època de decadència; per aquest motiu hi ha una columna  amb el nom romà)

nom grec	nom llatí	competències	representació i atributs
Zeus	Júpiter	déu del cel i dels fenòmens atmosfèrics, de la justícia, déu suprem	barbut, assegut en un tron, amb un llamp o el ceptre a la mà, àguila
Hera	Juno	deessa del matrimoni	diadema, asseguda en un tron, paó
Posidó	Neptú	déu del mar i dels terratrèmols	barbut, trident, peix, cavall i carro
Hades	Plutó	déu dels inferns que regna sobre els morts	barbut, assegut en un tron o conduint un carro, sostenint un ceptre, una cornucòpia o una forca bident, acompanyat del ca Cèrber
Demèter	Ceres	deessa de l’agricultura, donà el blat i les lleis als homes	espigues de blat, falç, torxa, serp
Hèstia	Vesta	deessa de la llar familiar i pàtria	flama, ase
Afrodita	Venus	de l’amor, de la sexualitat i de la bellesa	normalment nua, sobre una petxina, amb una poma, coloms, pardals
Ares	Mart	déu de la guerra	sense barba, cuïrassa, casc, escut, llança, gall
Hefest	Vulcà	déu del foc i dels ferrers	lleig, coix i brut, tors nu, tenalles, martell i enclusa
Atena	Minerva	deessa de la guerra, de la saviesa, la intel·ligència i dels artesans.	ègida, casc, llança, escut, olivera, òliba
Àrtemis	Diana	deessa de la caça i els boscos, la virginitat i els parts, lluna	arc i carcaix, mitja lluna, cèrvol, gos, acompanyada de les nimfes
Apol·lo	Apol·lo	déu de la bellesa, la música, les arts, la raó, l’endevinació i el sol	jove bell i sense barba, amb lira o arc i carcaix, corona de llorer, corb
Hermes	Mercuri	missatger dels déus, déu del comerç i dels lladres, guia els morts als inferns	sense barba, amb sandàlies i barret amb ales, caduceu i capa
Eros	Cupido	déu de l’amor	jove o nen nu, amb arc, fletxes i ales a l’esquena
Dionís	Bacus	déu del vi, de l’irracional i del teatre	copa, vinya, pàmpols, tirs, pantera, acompanyat dels sàtirs i de les bacants

(http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/deus/di2.htm)

Tots aquests déus tenen algun temple o lloc (vegeu l’Acròpolis d’Atenes) sagrat on els mortals podien anar a fer els rituals i les ofrenes. Aquests llocs de culte eren el canal pel qual els déus es comunicaven amb els mortals, tan per si fos per donar gràcies (els mortals) per haver fet una bona cultivació, com per si fos per castigar i/o advertir.

---

Deixant una mica de banda els déus de l’Olimp, els grecs també creien en els anoments herois. Els herois eran els fills d’un(-a) mortal amb un(-a) déu (o deessa). No es podien considerar déus pel simple fet que eren mortals i no tenien pas cap poder com els que tenien els déus, però es diferenciaven de la resta dels mortals perquè els superaven en força, audàcia i llestesa. D’una banda, podem trobar herois de caràcter cultural, és a dir, aquells que han sigut els fundadors de les polis o han instaurat algun tipus de festival (exem. Teseu va crear els Jocs Ístmics). D’altra banda, però, podem trobar aquells herois guerres o aventurers, representats per Aquil·les, qui pensaven que era millor viure poc i bé que tenir un llarga i fosca vida. Quan l’heroi moria era considerat un difunt memorable i les seves accions heroïques passen a ser un record que sempre serà lloat pels mortals. La seva memòria origina un seguit de rituals i sacrificis al voltant del seu sepulcre. Si que eren importants  que les grans families nobles volien tenir un cèlebre heroi.

 

Advertisement