Les dones s’han amotinat a l’Acròpolis! Han tancat des de dins les grans portes de fusta dels Propíleus amb pany i baldes, i s’han apoderat del tresor públic perquè no es gasti res més en guerres. Els homes, enfadats, volen entrar i imposar la seva autoritat, tal com mana l’ordre social de sempre, però les dones, empoderades en … More La dona, al teler? S’ha acabat!- diu Lisístrata
Durant l’intent d’Estrepsíades per ser un bon orador, a partir de les teories i les lliçons dels mestres de la retòrica, els sofistes, on s’hi trobava Sòcrates, aquest mateix li ensenyà dos discursos diferents: el Raonament Just i el Raonament Injust. D’aquesta manera, Estrepsíades, sabria en quin moment era millor l’un o l’altre i, la … More L’argumentació sofística: El discurs just i el discurs injust
Hem llegit cinc obres dels millors poetes tràgics de la literatura universal, i ens cal una visió de conjunt per poder digerir-les. Les tragèdies ens han fet reflexionar, però els seus temes resulten ben aliens a la nostra vida quotidiana i no acabem d’entendre què s’empatollen aquests atenesos amb arguments tan morrocotuts. Només podrem entendre la tragèdia … More De què van les tragèdies gregues? Raó, poder i dona
Les Bacants és l’última tragèdia d’Eurípides, escrita l’any 409 aC quan era vell a Macedònia. És la darrera obra d’una trilogia amb Ifigènia a Aùlide i Alcmeó, totes sobre assassinats entre parents. Va ser sepresentada pel seu fill pòstumament el 405, després de morir l’autor, i va obtenir el primer premi. El tema de l’obra és … More Les Bacants d’Eurípides
El panteó grec compta de 12 deus principals. Deu d’ells ja estan presents en el mon micènic, però Demèter i Dionis són incorporats al panteó en un segon estadi, procedents de les cultures pre-gregues o bàrbares (encara no s’han aclarit els seus orígens). Inicialment no existia un culte oficial a aquests dos deus, però per … More El culte popular al deu Dionís
Ha robat la flor d’Hefest, la brillantor del foc que engendra tota indústria, i l’ha donat als mortals. Per aquestes faltes ha de fer justícia als deus, per que aprengui a adaptar-se a la tirania de Zeus i deixi de fer-se l’humanitari Deu que no t’arrauleixes davant la ira dels deus, has regalat a les … More Prometeu desafia el tirà (fragments)
Jeu sense menjar, lliura el cos al dolor i es consum en llàgrimes sense parar des que ha conegut l’ofensa del seu espòs. No aixeca la mirada del terra ni escolta la veu dels amics més que ho farien les roques o les ones del mar. Ai, ai, una idea clara em travessa el cervell: per … More Medea: quan l’opressió és insuportable (fragments)
M’has retret que sóc cec, però tu tens clara la vista i no veus en quin punt de desventura et trobes, ni sota quin sostre habites, ni amb qui. Saps de qui vas néixer? Ignores que tes odiós als teus, de sota terra i del damunt. Aviat, com un doble fuet, la maledicció d’una mare … More Èdip el pretenciós (fragments)
Tal com ens hem quedat, les dues soles, mira que acabarem fatal si violentem la llei i transgredim la sentència i el poder del tirà, doncs som dones, i no som fetes per emfrontar-nos als homes, perquè no tenim poder sobre els que són més forts i hem d’obeïr. Hi ha moltes meravelles, i no … More Antígona valenta defensava què? (fragments)
Encara que Dionís inicialment no formava part del panteó oficial de déus, el seu culte es va anar estenent per les ciutats gregues. Es diu que quan la ciutat Eleúteres de Beòcia, on segons el mite havia nascut Dionís, es va integrar a Atenes al segle VI aC., hi va aportar la seva festa del vi nou. Sigui … More La tragèdia i les festes de Dionís a Atenes
"Només sé una cosa: que no sé res" deia el savi Sócrates 