La guerra del Pel.loponès va enfrontar les dues polis més importants de Grècia

La guerra del Peloponès (431 – 404 a.C) va ser un conflicte bèl.lic que va enforntar les dues potències gruegues més grans: Atenes i Esparta a finals del s.V a.C. Antecedents Des de la derrota dels perses (479 a.C) en les guerres mèdiques fins l’inici de la guerra del Peloponès, hi va haver un perìode de … More La guerra del Pel.loponès va enfrontar les dues polis més importants de Grècia

Els sofistes, una nova escola per a l’èxit social

El debat sobre un nou model d’educació està actualment molt viu. La societat està sempre en evolució, i els ensenyaments escolars poden quedar desfasats; llavors els professors cerquen noves maneres d’ensenyar més adaptades a la nova realitat. Això és el que va passar a l’Atenes del segle V aC. Normalment Aristòfanes en les seves comèdies … More Els sofistes, una nova escola per a l’èxit social

El maldecap polític i la broma d’Aristòfanes

La comèdia àtica està escrita en clau local: és dels gèneres que millor reflecteixen la quotidianitat d’Atenes. La divertida peripècia de la rebel·lió de les dones a Lisístrata, escrita el 411 aC, es desenvolupa en el més punyent moment de crisi de la ciutat durant les guerres del Pel.loponès: el desastre de l’expedició a Sicília l’any … More El maldecap polític i la broma d’Aristòfanes

La dona, al teler? S’ha acabat!- diu Lisístrata

Les dones s’han amotinat a l’Acròpolis! Han tancat des de dins les grans portes de fusta dels Propíleus amb pany i baldes, i s’han apoderat del tresor públic perquè no es gasti res més en guerres. Els homes, enfadats, volen entrar i imposar la seva autoritat, tal com mana l’ordre social de sempre, però les dones, empoderades en … More La dona, al teler? S’ha acabat!- diu Lisístrata

De què van les tragèdies gregues? Raó, poder i dona

Hem llegit cinc obres dels millors poetes tràgics de la literatura universal, i ens cal una visió de conjunt per poder digerir-les. Les tragèdies ens han fet reflexionar, però els seus temes resulten ben aliens a la nostra vida quotidiana i no acabem d’entendre què s’empatollen aquests atenesos amb arguments tan morrocotuts. Només podrem entendre la tragèdia … More De què van les tragèdies gregues? Raó, poder i dona

ANÀLISIS DEL PARTENÓ

Fitxa tècnica: Títol: Partenó Autor [lloc i data naixement i mort]: Ictinos (actiu a la segona meitat del s.V a.C) i Cal·lícrates (actiu al s.V a.C) Cronologia: entre el 447 i el 438 a.C Tècnica : Arquitravada Mides: 69,5 metros de llarg, per 30,9 d’ample Estil: Clàssic grec Tipologia: Temple Materials: marbre de la pedra … More ANÀLISIS DEL PARTENÓ

El temple d’Atena Niké o Atena Àptera

El temple d’Atena Niké o Atena Àptera, situat a l’Acròpolis d’Atenes, és un petit edifici cúbic de 8 metres, projectat el 449 a.C. i construit amb tècnica arquitravada el 421 a.C. per l’arquitecte atenès Cal.lícrates. Fitxa tècnica: Títol: Atena Àptera o Atena Niké Autor [lloc i data naixement i mort]: Cal·lícrates (actiu al s.V a.C) Cronologia: 421 … More El temple d’Atena Niké o Atena Àptera

Plànol de la ciutat d’Atenes i de l’Acròpolis

En aquests dos dibuixos podem veure com era la polis atenesa. Una polis necessita ser un espai organitzat on es puguin desenvolupar la vida ciutadana o “política”, l’agricultura i les activitats artesanes. Li cal tenir sistema defensiu, abastiment d’aigua i estar en situació estratègica. Atenes estava en una plana fèrtil entre dos rius i tenia accés al … More Plànol de la ciutat d’Atenes i de l’Acròpolis

La tragèdia i les festes de Dionís a Atenes

Encara que Dionís inicialment no formava part del panteó oficial de déus, el seu culte es va anar estenent per les ciutats gregues. Es diu que quan la ciutat Eleúteres de Beòcia, on segons el mite havia nascut Dionís, es va integrar a Atenes al segle VI aC., hi va aportar la seva festa del vi nou. Sigui … More La tragèdia i les festes de Dionís a Atenes